S'instal·là a Perpinyà el 1939, on fou alumne de Valiente; el 1947 feu ceràmica a Sant Vicenç (Perpinyà), i posteriorment treballà a Sant Ceré (Guiena) amb Luçat. Viatjà per Itàlia i Espanya; acusa la influència dels primitius catalans i de Velázquez, Goya i Zurbarán. Es caracteritza per un realisme sobri. Són coneguts el seu Crist expirant i la seva Pietà (Sant Miquel de Cuixà).