Després de viatjar per Holanda i Itàlia, es retirà a la seva terra nativa, des d’on mantingué una abundant correspondència amb les personalitats de l’època en què tractava de crítica literària, de política, de moral, etc. La publicació d’aquestes Lettres (1624 i 1627), el consagrà com a mestre d’un gènere que, malgrat que avui resulta sovint emfàtic i rebuscat, amb ell prenia per primera vegada categoria literària. Sense tant d’èxit intentà també l’assaig —Le Prince (1631), Aristippe ou de la cour (1658), etc—, i escriví poemes en llatí.