Jean-Louis Trintignant

(Puegoulen, Valclusa, 11 de desembre de 1930 — Colhaç, Gard, 17 de juny de 2022)

Actor i director cinematogràfic francès.

Iniciat en el teatre, es donà a conèixer el 1956 amb la pel·lícula Et Dieu créa la femme, de Roger Vadim, i més tard amb Les liaisons dangereuses (1960), del mateix director, bé que Il sorpasso (1962), de Dino Risi, representà la consolidació de la seva fama internacional. El 1968 fou premiat a Berlín per L’homme qui ment, d’Alain Robbe-Grillet, i l’any següent ho fou a Canes per Z, de Costa-Gavras. Altres films seus són Un homme et une femme (1966), de Claude Lelouch; Il grande silenzio (1968), de Sergio Corbucci; Ma nuit chez Maud (1969), d’Éric Rohmer; Il conformista (1970), de Bernardo Bertolucci; L’attentat (1972), d’Yves Boisset; Le train (1973), de Pierre Granier-Deferre; Le secret (1974), de Robert Enrico; La banquière (1980), de Francis Girod; Vivement dimanche (1983), de François Truffaut, i La vallée fantôme (1987), d’Alian Tanner. A partir dels anys noranta disminuí les seves aparicions a la pantalla (Regarde les hommes tomber, 1994, de Jacques Audiard; Trois couleurs: Rouge, 1994, de Krzysztof Kielślowski; Fiesta, 1995, de Pierre Boutron), però el 2012 aconseguí un dels cims de la seva carrera d’actor amb el film Amour, de Michael Haneke, interpretació per la qual aconseguí els premis César i de l’Acadèmia Europea de Cinema, entre altres guardons. També amb Haneke com a director protagonitzà Happy End (2017). L’any 2019 s’estrenà Les plus belles années d’une vie, de Claude Lelouch, la tercera part d’Un homme et une femme, amb els mateixos actors protagonistes de la primera entrega. Com a realitzador dirigí Une journée bien remplie (1973) i Le maître-nageur (1979).