Durant la Primera Guerra Mundial encapçalà un comitè anglofrancès per a l’organització dels subministraments als aliats. Participà en les conferències preparatòries del tractat de Versalles i en 1919-23 fou secretari general adjunt de la Societat de Nacions. Durant la Segona Guerra Mundial, exiliat a Londres, fou assessor de De Gaulle i col·laborà estretament amb els governs dels EUA i britànic. Projectà el pla econòmic que, posat en pràctica el 1947, establí les bases de la reconstrucció de França a la postguerra. Ja el 1943 declarà públicament la necessitat d’impulsar una organització europea supraestatal, per tal d’evitar noves confrontacions i afrontar amb èxit la creixent interdependència mundial. Amb aquest objectiu, fou en dels impulsors del pla Schuman (1950), embrió de la CECA (1951), que presidí (1952-55), i, posteriorment, de l’EURATOM i de la CEE (1957). Per tal de difondre el projecte europeista, el 1955 fundà el Comitè d’Acció per als Estats Units d’Europa (dissolt el 1975). Considerat un dels artífexs polítics i intel·lectuals de la Unió Europea, el 1963 el govern dels EUA li conferí la Medalla Presidencial de la Llibertat i, el 1976, els caps d’estat de les aleshores Comunitats Europees, el títol de Ciutadà d’Honor d’Europa. Aquest mateix any publicà unes extenses Mémoires.