Fill d’un ministre del govern de Pierre Mendès-France, estudià a l’Escola Superior de Comerç de París. Treballà com a publicista i esdevingué secretari general de la joventut de la UDF. President del Consell Regional de Poitou-Charentes (1988-98), diputat europeu (1989-95) i secretari general de la UDF (1995-96), fou ministre de la petita i mitjana empresa del govern d’Alain Juppé (1995-97). Senador des del 1997, després de la dimissió de Lionel Jospin a l’abril del 2002, Chirac el designà primer ministre, càrrec ratificat en les legislatives del juny. La seva reforma de les pensions provocà grans protestes. Amb motiu de la desfeta electoral a les eleccions regionals del 2004, presentà la dimissió a Chirac, que no l’acceptà, però sí que ho féu al maig del 2005 després del resultat negatiu en el referèndum per a la Constitució Europea.