Després d’estudiar dret, es dedicà al periodisme. Des del 1984 treballa al diari Libération, des del 1990 com a cap de la secció d’afers europeus i a partir del 1992 com a corresponsal a Brussel·les de la Unió Europea. Les seves cròniques i els seus reportatges i articles han aconseguit un gran ressò per la crítica rigorosa i documentada que fa als òrgans i càrrecs rectors de la UE, en particular a l’opacitat, el funcionament sovint poc democràtic, l’esperit corporatiu i els interessos dels estats que en disminueixen la incidència en aspectes cabdals com la immigració o l’aplicació d’estàndards democràtics als estats membres. En aquest aspecte, ha criticat la inhibició de les institucions de la Unió Europea en el conflicte que manté l’independentisme català amb l’Estat espanyol. El 1999 investigà i feu públic el cas de corrupció que provocà la dimissió de la Comissió Europea encapçalada per Edith Cresson (acusació confirmada el 2006 pel Tribunal de Justícia de la UE).
Des de l’any 2006 publica el blog Coulisses de Bruxelles, que té un gran seguiment i que el 2006 rebé el premi Louise Weiss de periodisme europeu. Col·laborador habitual de les cadenes de televisió France 2, France 5 i Arte, ha publicat els llibres Ces hommes qui ont fait l’euro (1999), Les maîtres de l’Europe (2005), Sexe, mensonges et médias (2012), Les salauds de l’Europe, guide à l’usage des eurosceptiques (2017) i Il faut achever l’euro. Tout ce que vous avez toujours voulu savoir sur l’euro (2019).
El 2019 rebé el 14è premi Ernest Udina a la trajectòria europeista de l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya.