Fill del pintor Auguste Renoir, pel qual fou influït. Començà fent de ceramista, però fou captat pel nou art i el 1924 realitzà La fille de l’eau i el 1926 adaptà la novel·la de Zola Nana, on reflecteix una influència naturalista que comparteix amb d’altres dels seus films de la primera època. Posteriorment, fins el 1934, realitzà tretze films, entre els quals es destaquen La chienne (1931), Boudu sauvé des eaux (1932) i Madame Bovary (1934). El 1934 realitzà Toni, considerada com el precedent del neorealisme italià i que li permeté d’iniciar-se en la seva etapa més brillant: Le crime de Mr Lange (1935), La vie est à nous (1936), La grande illusion i La Marseillaise (1937), La bête humaine (1938), La règle du jeu (1939). Exiliat a Hollywood, dirigí: The Southerner (1945), que li valgué el premi del Festival de Venècia l’any 1946. L’última etapa de Renoir fou molt discutida per part d’una crítica acostumada a un cert compromís polític per part de l’autor. D’aquesta etapa cal destacar: The River (1950), Le carrosse d’or (1952), French Can-Can (1954), Éléna et les hommes (1956), Le Déjeuner sur l’herbe (1959) i Le caporal épinglé (1962). Publicà diversos llibres, d’entre els quals es destaquen: Ma vie et mes films (1974) i Écrits 1926-1971 (1974).