Establert a París, portà una vida bohèmia plena d’aventures. En poesia, la publicació de La chanson des gueux (1876) li valgué un mes d’empresonament. També fou acusat de sensualitat i ateisme per Les caresses (1877) i Les blasphèmes (1884). El mateix caràcter romàntic exaltat, amb un llenguatge truculent i anticonvencional, reflecteixen les seves narracions, entre les quals Les étapes d’un réfractaire (1872), Braves gens (1886), Contes sans morale (1922), i el seu teatre, com Le flibustier (1888), Les truands (1899), Don Quichotte (1905), etc.