Nom de ploma de Jean-Joseph Serra i Torres. Fill d’emigrats polítics, visqué la seva infantesa a Alger i anà a Eivissa d’adolescent. De formació autodidàctica, edità nombrosos reculls i desplegà una incansable activitat cultural a l’illa. Fundà la revista Itaca, publicà l’antologia Poetes d’Eivissa (1978) i una sèrie de quaderns i obres de tipus cultural.
Com a poeta passà del lirisme més intimista a la poesia de caràcter patriòtic o a la reflexió amarga i existencial. És autor de Memòria trencada (1978), Illa (1979), Lleure i crepuscle de noces (1980), Tria de poemes (1987), Mester d’amant (1992), Àmbit humà (1995), Estroncar el soroll: 1975-1988 (1996), Poemes (1997), Entre paraula i silenci (2001), Des de la quietud (2001, premi Vila de Martorell 2002), Convocat silenci (2003, premi Vicent Andrés Estellés), Des de la quietud (2003), Oberta riba (2003), Més mar i cel i vent que terra (2004), Vida guanyada (2006), Aigua Viva Madrid (2009), La revelació (2001-2005) (2012) i Marques (2013).
En prosa publicà, entre d’altres, Camins (1993), Sense anar més lluny (1999), Quan la vida canta (2003), Punt de cadeneta (2007) i Camins i llocs (2008), i els assaigs Caps de fil (1992), Per arribar a ser (1993) i A la vora de Villangómez (1995), dedicació a l’autor que continuà amb Ales que s’obriran a un nou embat (2006), Un compromís: viure i escriure (2013), Obstinada memòria (2013), Sobre Marià Villangómez i altres escrits (2016), Josep Maria Llompart en el record (2019) i Per memòria. Vivències d’en Vicent de na Dolors (2021), entre d’altres. També ha conreat les arts plàstiques. És autor de dos llibres de viatges: Quadern d’Istanbul (2005) i Quadern d’Astúries (2008).