Nom de ploma de Jean-Joseph Serra i Torres. Fill d’emigrats polítics, visqué la seva infantesa a Alger i anà a Eivissa d’adolescent. De formació autodidàctica, ha editat nombrosos reculls i ha desplegat una incansable activitat cultural a l’illa. Ha fundat la revista Itaca, ha publicat l’antologia Poetes d’Eivissa (1978) i una sèrie de quaderns i obres de tipus cultural.
Com a poeta ha passat del lirisme més intimista a la poesia de caràcter patriòtic o a la reflexió amarga i existencial. És autor de Memòria trencada (1978), Illa (1979), Lleure i crepuscle de noces (1980), Tria de poemes (1987), Mester d’amant (1992), Àmbit humà (1995), Estroncar el soroll: 1975-1988 (1996), Poemes (1997), Entre paraula i silenci (2001), Des de la quietud (2001, premi Vila de Martorell 2002) i Convocat silenci (2003, premi Vicent Andrés Estellés).
En prosa ha publicat, entre d’altres, Camins (1993), Sense anar més lluny (1999), Punt de cadeneta (2007) i els assaigs Caps de fil (1992), Per arribar a ser (1993) i A la vora de Villangómez (1995), dedicació a l’autor que ha continuat a Ales que s’obriran a un nou embat (2006). També ha conreat les arts plàstiques. És autor de dos llibres de viatges: Quadern d’Istanbul (2005) i Quadern d’Astúries (2008).