Fill d’Eugeni Bonaventura de Vigo i Sallés. Esperit inconformista i renovador, tingué una infància difícil i trista, fet que es reflectí en alguna de les seves pel·lícules, com Zéro de conduite (1933), obra realista i alhora profundament poètica. Dirigí, a més, tres films, els curtmetratges À propos de Nice (1930), documental en la línia del cinema ull, i Taris, roi de l’eau o La natation (1931), i el film L’Atlante (1934), la seva obra cabdal, també en la línia del realisme poètic.