Consta de quatre lletres de l’alfabet hebreu (יהוה) conegudes com el tetragrama, que, llegides de dreta a esquerra, són iod, het, vau i het. Transcrites a l’alfabet llatí i llegides en el mateix sentit, serien YHWH. Corresponen a una forma derivada del verb havà, que significa 'esdevenir'. La pronunciació Jehovà obeeix a la intercalació entre les quatre consonants dels signes vocàlics corresponents a la paraula hebrea Adonay, 'Senyor'. La grafia Jehovà apareix molt sovint en la literatura catalana, en obres d’autors com Jacint Verdaguer i Joan Alcover. Una de les referències més antigues es troba a la Biblioteca Pública de Tarragona, en un manuscrit de l’any 1438 del Pugio Fidei de Ramon Martí, en el qual el tetragrama (יהוה) apareix transcrit com Yohova.