Ha estat professor de diferents universitats estrangeres i és catedràtic de teoria de la literatura. Poeta d’obra àmplia, de la seva extensa bibliografia destaquen En el umbral del hombre (1964), Víspera de la destrucción (1970), El cuerpo fragmentario (1978), Tabula rasa (1985), La mirada extrangera (1985), El sueño del origen y la muerte (1988), Orfeo filmando en el campo de batalla (1994) i Profundidad de campo (2000). De la seva obra com a assagista i estudiós de la literatura, es poden assenyalar El espacio y las máscaras (1975), Novela picaresca y práctica de la transgresión (1975) i Elementos para una semiótica del texto artístico (1987).