Professor de llengua castellana a Pau, era psicoanalista de formació, i impartí cursos de psicologia i comportament de grups a la Universitat de Pau. Fou membre de la Société Française de Psychothérapie Psychanalytique i de la International Association of Group Psychotherapy. A la Universitat Catalana d’Estiu de Prada dirigí la secció de psicoanàlisi de grups. En el vessant literari, desenvolupà una àmplia activitat. Treballà al Centre Dramàtic de la Universitat de Montpeller i dirigí durant quatre anys el Théâtre d’Essai de Pau.
El seu recull Espers de primavera fou distingit el 1961 al Concurs Literari de Cantonigròs. Gran part de la seva obra poètica és publicada en versió bilingüe català-francès: Com l’aigua enterboleix el vi (1971), Angola (1974) i Les eloqüències del silenci (1991), i l’aplegà en el volum Poesia oberta (1950-1990) (1991). Posteriorment aparegueren Paraules d’unes nits de maig (1998), Imatges d’un racó (1999), Cementiri de Port Louis... i un mirall trencat (2000), Qui mata un ou mata un bou (2002), Horitzó groc (2004), Díptic per a la llum (2005) i S(a)lam Aleikum, òpera bàrbara a peu coix (2009).
La seva poesia, que recorda la de Lorca, és netament engatjada i mostra una forta inclinació experimental i interdisciplinària. Després de la seva primera obra en prosa, Contalles de l’oncle Josep (1993), la producció posterior té com a referències principals el mon de la contracultura: La virginitat retrobada de Jim i Van Morrison. No-vela (1997), Entrada de fosc (1998), Contes de la setmana entrant (2000) i When Bob meets Eminem or... Bob Dylan’s 115th dream with a nip of Gin(é) (2005). Traduí al francès Àlex Susanna, Blai Bonet, Marià Villangómez, J.M. Llompart i Ferran Torrent. Compromès amb el moviment occitanista, fou redactor en cap de la principal revista occitana, Oc.