Fou professor d’història econòmica a París. El 1833 succeí Jean-Baptiste Say al Conservatoire National d’Arts et Métiers. Redactor en cap del “Journal des Économistes”, fou membre de l’Académie des Sciences Morales et Politiques. Entre les seves obres destaca Histoire de l’économie politique en Europe depuis les anciens jusqu'à nos jours (1837-45), primer intent sistemàtic d’elaboració d’una història de l’economia política, en la qual seguia fidelment les idees propugnades per Jean-Baptiste Say, obra que aconseguí un èxit notable. Era lliurecanvista, bé que admetia límits a aquesta doctrina i era partidari d’una distribució equitativa de la riquesa.