Jeroni

Hyeronimus (la)
(Strido, Dalmàcia, aprox. 342 — Betlem, 30 de setembre de 420)

Sant Jeroni escrivint, segons un dibuix d'Antonio Pereda (1608-78)

© Corel Professional Photos

Escriptor, pare de l’Església i doctor.

Educat a Roma, una llarga malaltia decidí la seva dedicació, i el 374 passà a Palestina, on es lliurà a l’estudi de l’hebreu i a l’exegesi. Ordenat prevere a Antioquia, residí uns quants anys a Constantinoble, i del 382 al 385 a Roma, com a secretari del papa Damas, a la mort del qual s’instal·là a Betlem (386), totalment dedicat a l’estudi i a la direcció d’un monestir d’homes. La seva labor es traduí en una obra copiosa i extraordinària, des de la versió llatina de la Bíblia, dita Vulgata, d’incomptables comentaris a diversos llibres bíblics, amb una exhaustiva aportació de dades geogràfiques i filològiques, fins a treballs d’edificació, com el De viris illustribus, i a la continuació de la història eclesiàstica d’Eusebi. Alhora participà en vives i freqüents polèmiques i deixà una correspondència d’un interès excepcional. La seva festa se celebra el 30 de setembre.

La figura de sant Jeroni té una rica iconografia en l’art occidental. En destaquen, entre d’altres, les versions d’El Greco, d’Albrecht Dürer i de Caravaggio. Una pintura d’aquest darrer, Sant Jeroni penitent, és l’obra més destacada del Museu de Montserrat. Datada entre el 1605 i el 1606, fou adquirida pel pare Bonaventura Ubach en una subhasta a Roma el 1917, per encàrrec de l’abat Marcet, que intentava refer el patrimoni del monestir. Ubach escollí la pintura per la condició de Jeroni com a patró dels biblistes. Inicialment l’obra fou atribuïda a Josep de Ribera, dit Lo Spagnoletto, però el 1943 per primer cop s’atribuí a Caravaggio, fet que es confirmà el 1951. L’any 2017 una anàlisi revelà que era l’única obra coneguda del pintor feta a primera tela, cosa que permetia apreciar amb una gran fidelitat la pinzellada de l’artista.