Fill d’un industrial seder, fou educat pel seu oncle matern, Esteve Sayró. Participà en la revolució del 1820, fet pel qual fou expulsat de la Universitat de València. Estudià economia política a Madrid i hi publicà una Memoria sobre la decadencia de las fábricas de seda (1832), premiada el 1827 per la Societat Econòmica valenciana. Ingressà en el cos de duanes i fou destinat a Tarragona (1831-34) i a València (1834-41). Escriví obres com Refutación a las famosas proposiciones del ex-fraile Febrer, emigrado en Inglaterra (1838) i Prontuario del régimen de las aduanas de España y Francia (1839). Diputat des del 1848 i sots-director general de duanes (1850), defensà el proteccionisme industrialista. Fou membre de l’Instituto Industrial i del Fomento de la Ilustración, de Barcelona, i de les Societats Econòmiques de Tarragona i València, de les quals fou animador i per a les quals redactà diverses memòries industrialistes. Intentà de formar un bloc industrial entre els seders valencians i els cotoners catalans enfront de l’agrarisme dominant. En l’àmbit local, defensà una reforma dels gremis seders, una moral sobre el luxe més laxa i un enfrontament amb els exportadors de seda bruta o filada. Pot ésser considerat com el principal ideòleg de la frustrada revolució industrial sedera valenciana.