Acabada la carrera d’arquitectura, s’instal·là a Banyoles, on participà en la redacció del pla general d’urbanisme banyolí (1983). Feu diversos estudis per a la protecció de la regió de l’estany de Banyoles, on intervingué en els projectes de les instal·lacions olímpiques de rem. Preocupat per temes de patrimoni arquitectònic, especialment a Banyoles i a Girona, també formà part de l’equip que redactà el Pla Especial del Barri Vell gironí. Fou professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura i president del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles (CECB). El 2017, l’Ajuntament de Banyoles li concedí la Medalla d’Or de la ciutat.
De jove, fou membre del Club Natació Barcelona. Es proclamà tres vegades campió d’Espanya (1959, 1965, 1966) i participà en tres Copes d’Europa de clubs. Amb la selecció estatal i en el període 1959-66 jugà 29 partits, entre els quals cal destacar el Torneig de les Sis Nacions (1961) i el Campionat d’Europa (1966). Li fou concedida la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana (1964) i la placa d’honor de la federació espanyola (1966).