Dominicà. Educat a Sevilla, professà a Barcelona (1520); fou mestre en teologia (1542). Estigué als convents de Tortosa, Barcelona (on fou sotsprior i conventual), Sant Onofre i Mallorca.
Publicà en castellà, per ordre dels seus superiors, un llibre sobre la Mare de Déu del Roser (València 1549); el traduí ell mateix al català. El 1549 en contractà amb Carles Amorós la impressió de mil exemplars en català, edició avui perduda; la primera edició catalana coneguda és del 1556, a Barcelona: Llibre de la institució, manera de dir, miracles e indulgències del Roser. Fou profusament reimpresa fins a la fi del segle XVIII, amb el títol, però, de Llibre dels miracles de Nostra Senyora del Roser. En castellà fou editat fins i tot a Mèxic, i la Universitat de Cervera en demanà el privilegi exclusiu d’edició.