Dominicà, mestre en teologia. Sotsprior i conventual del convent de predicadors de Barcelona. Publicà en castellà, per ordre dels seus superiors, un llibre sobre la Mare de Déu del Roser, però per escrúpols lingüístics el traduí ell mateix al català. El 1549 en pactà la impressió, a costa d’ell, amb Joan Carles Amorós; la primera edició catalana coneguda és del 1556 (Llibre de la institució, manera de dir, miracles e indulgències del Roser). Fou profusament reimpresa fins a la fi del segle XVIII, amb el títol, però, de Llibre dels miracles de Nostra Senyora del Roser. En castellà fou editat fins i tot a Mèxic, i la Universitat de Cervera en demanà el privilegi exclusiu d’edició.