Pels mateixos anys (1374 i 1389) altres grups d’eremites es dirigiren al papa, que els autoritzà a ingressar a l’orde i a viure comunitàriament sota el distintiu de frares o ermitans de Sant Jeroni, seguint la regla de sant Agustí, amb un hàbit blanc i terrós. Originàriament depenien del bisbe de cada diòcesi, fins que el papa Benet XIII, el 1414, els concedí l’exempció i la facultat de celebrar capítols generals. El primer monestir dels Països Catalans s’establí a Sant Jeroni de la Plana de Xàbia el 1374; però, a causa d’una incursió pirata, els seus monjos foren apresats, i, després de redimir-los el duc de Gandia, es traslladaren, el 1388, a Sant Jeroni de Cotalba, prop de Gandia. El 1393 fou fundat el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, a Barcelona, i el 1400 el de la Trinitat de Miramar, a Mallorca, que l’any següent es traslladà a Santa Maria de la Murta (Ribera Alta), i el de Sant Jeroni de Mont Olivet, prop de Sant Pere de Ribes (Penedès), traslladat a Sant Jeroni de la Murtra (Badalona) el 1416. El 1414 l’orde jerònim tenia 25 cases, i aleshores fou celebrat el primer capítol general, on foren redactades unes constitucions que garantien més unió entre els monestirs. Els primers capítols se celebraren a Guadalupe; els restants, 136, fins a l’exclaustració del 1835, es reuniren a Lupiana. El 1428 fra Lope de Olmedo, exgeneral, pretengué de reformar l’orde i redactà una regla nova, extreta dels escrits de sant Jeroni; això portà a una escissió i a la fundació de set cases noves, que el 1567 es fusionaren amb l’orde primitiu. Aquesta reforma no afectà els Països Catalans. Al segle XVI l’orde tingué una nova florida de fundacions, entre les quals la de Sant Miquel dels Reis, prop de València, ocupat pels jerònims el 1546. Al segle XVII s’inicià una estagnació, que perdurà fins a l’exclaustració del 1835, la qual portà a la supressió total de l’orde. Aquest fou restaurat el 1925, a Santa María del Parral (Segòvia), i seguiren després quatre cases més, una de les quals a Santa Maria dels Àngels de Xàbia (Marina Alta), fundada el 1964. Actualment hi ha dues cases a l’Estat espanyol: Santa María del Parral (Segòvia) i San Jerónimo de Yuste (Càceres).
Comunitats de jerònims als Països Catalans
| monestirs de jerònims | Sant Jeroni de Xàbia (Marina Alta) | 1374-1388 |
| Sant Jeroni de Cotalba (Safor) | 1388-1835 | |
| Sant Jeroni de la Vall d’Hebron (Barcelona) | 1393-1835 | |
| la Trinitat de Miramar (Mallorca) | 1440-14421 | |
| Santa Maria de la Murta (Ribera Alta) | 1442-1835 | |
| Sant Jeroni de Montolivet (Garraf) | 1413-14162 | |
| Sant Jeroni de la Murtra (Barcelonès) | 1416-1835 | |
| Sant Miquel dels Reis (Horta) | 1537-1546 | |
| Santa Maria dels Àngels (Xàbia, Marina Alta) | 1964 | |
| convents de jerònimes | Santa Margarida (Barcelona) | 1475-14843 |
| l’Hospital de Sant Maties (Barcelona) | 1484-19094 | |
| Santa Elisabet i Sant Jeroni (Palma de Mallorca) | des del 1485 | |
| Santa Magdalena del Puig d’Inca (Mallorca) | 1530-15345 | |
| Sant Bartomeu (Inca, Mallorca) | des del 1534 | |
| Sant Maties de Sarrià (Barcelona) | 1909-19806 | |
| Sant Maties de Bellesguard, Sant Gervasi (Barcelona) | des del 1980 | |
| 1 passà a Santa Maria de la Murta; 2 passà a Sant Jeroni de la Murtra; 3 passà a l’Hospital de Sant Maties; 4 passà a Sant Jeroni de Sarrià; 5 passà a Sant Bartomeu d’Inca; 6 passà a Sant Maties de Bellesguard, Sant Gervasi | ||