jerònima

f
Cristianisme

Membre de la branca femenina de l’orde de Sant Jeroni, sorgida de primer com a casa de beates a Toledo el 1374 i incorporada a l’orde vers el 1464.

En el capítol general de l’orde de Sant Jeroni del 1510 hom regulà jurídicament la integració de les jerònimes a l’orde i canvià la primitiva denominació de beates per la de religioses. Tingué una relativa expansió per les terres hispàniques, amb la fundació d’una vintena de convents o monestirs durant els ss XV i XVI, tres dels quals als Països Catalans. El primer d’aquests fou el de Barcelona, que s’originà a la casa de Santa Margarida, prop de Sant Llàtzer, el 1475, per la transformació d’una casa de beates franciscanes en casa adscrita a l’orde de Sant Jeroni. El 1484 es traslladaren a l’Hospital de Sant Maties, d’on passaren a Sarrià, després de la Setmana Tràgica. El 1980 el monestir de Sant Maties es traslladà a la casa Bellesguard, a Sant Gervasi, Barcelona. La casa de beates franciscana de Santa Elisabet d’Hongria, de Palma (Mallorca), a la Porta de Mar, per influència de sor Praxedis Albert, de Sant Maties de Barcelona, es transformà igualment, entre el 1485 i el 1492, en convent de jerònimes. D’aquesta casa sortiren les vuit religioses que el 1530 fundaren un monestir al Puig de Santa Magdalena, d’Inca, que fou traslladat el 1534 a l’església de Sant Bartomeu de la vila.