Fou protonotari del Consell d’Aragó. Home de confiança del comte duc d’Olivares, que el feu secretari del consell d’estat i membre del consell de guerra, fou el principal inspirador de la seva política anticatalana. Fou partidari de solucions de força, i es distingí pel seu odi als catalans. Fou destituït dels seus càrrecs en caure el comte duc (1643). El 1644 fou acusat d’heretgia per la inquisició.