Fill de pare escocès i mare africana, es formà com a pilot a l’Acadèmia Militar de Ghana, i el 1967 s’incorporà amb el rang de tinent segon a la força aèria. L’any 1979 prengué part en el cop d’estat que deposà el règim militar encapçalat primer per Ignatius K. Acheampong i després per Frederick W.K. Akuffo, els quals feu executar. La junta militar transferí tot seguit el poder a un govern civil sorgit d’eleccions lliures, però el desembre del 1981 Rawlings encapçalà un nou cop d’estat que enderrocà el govern de Hilla Limann, al qual acusà de portar el país a la ruïna. Al capdavant d’un Consell Provisional de Defensa Nacional, empresonà més d’un centenar de polítics i dugué a terme mesures de fort accent col·lectivista, amb les quals, tanmateix, no aconseguí recuperar l’economia. Abandonà llavors l’orientació socialista (1983) i implantà el lliure mercat (privatitzacions d’empreses, desregulació de preus, etc.). Devaluà també la moneda per a afavorir les exportacions, mesures amb les quals, juntament amb una dràstica austeritat, aconseguí un dels creixements econòmics més alts del continent africà. El 1992 restablí el multipartidisme i convocà les primeres eleccions presidencials, en les quals fou elegit. Fou confirmat en el càrrec (1996), que abandonà a la fi del seu mandat (2000). Succeït per John Kofi Agyekum Kufuor, la seva figura divideix l’opinió pública de Ghana entre els qui l’acusen d’establir una dictadura i de vulneració sistemàtica dels drets humans i els qui el lloen per les polítiques econòmiques i la consegüent estabilitat.