Es doctorà en història a Madrid (1915). Dirigí la biblioteca de la Universitat d’Oviedo, la Biblioteca Nacional de Madrid (1917), la del palau reial de Madrid (1931) i la provincial de Tarragona (1942-63). La seva obra és fonamental per a l’estudi de la miniatura medieval a la península Ibèrica: Catálogo de la exposición de códices miniados españoles (1929), Catálogo de los manuscritos catalanes de la Biblioteca Nacional (1931), La miniatura española (1930), Manuscritos con pinturas (1933), El escritorio y la primitiva biblioteca de Santes Creus (1952), La biblioteca del virrey don Pedro Antonio de Aragón (1948) i el volum Miniatura de l’obra Ars Hispaniae (1962). Fou membre corresponent (1961) de l’Institut d’Estudis Catalans.