De família noble, fou soldat a Sant Petersburg, on conegué Puškin i s’uní als seus seguidors. Fou traslladat a Finlàndia, i deixà l’exèrcit el 1825. Influït pels romàntics alemanys, tractà temes filosòfics amb un profund pessimisme. Destaquen els seus poemes narratius Eda (1824), Bal (‘El ball’, 1828), Tsyganka (‘La gitana’, 1831) i el recull de poemes lírics Sumerka (“El crepuscle’, 1842), darrera mostra de la poesia puixkiniana.