Situada a la riba esquerra del Sungari, és una de les més antigues de la regió i fou la residència dels manxús. La guerra sinojaponesa (1937) marcà l’inici de l’expansió industrial de la ciutat, amb la construcció pels japonesos d’una gran central hidroelèctrica a Fengman, al Sungari, aigües amunt de Jilin, actualment la més gran de la Xina. Té indústria petroquímica i química, especialitzada en la producció d’adobs. També hi ha fabricació de materials de la construcció, com ciment, maons, rajoles i vidres. És centre comercial agrícola i de productes forestals. Té indústria alimentària, amb producció de sucre de la bleda-rave local i extracció d’oli de soia. Té una central termoelèctrica.