La seva activitat científica contribuí a l’esforç de la seva generació per incorporar les novetats més importants de la medicina europea de l’època. Publicà Oncología o tratado de tumores (1879), Cuadros sinópticos-descriptivos de Fisiología Humana (1882) i La nueva Cirugía antiséptica (1882), que és la seva obra més important i una de les primeres exposicions sistemàtiques aparegudes al país arran de la gran revolució listeriana. Fou autor també de les traduccions castellanes Compendio de Fisiología Humana de Budge (1877), i El cerebro y el pensamiento (1877) i El materialismo contemporáneo (1877), ambdues de Paul Janet. En morir tenia començada la traducció del Diccionario de Medicina de Littré. Fou un dels directors de La Crónica Médica, la revista de medicina més important de València al final del s. XIX, on publicà diversos articles, sobretot de tema quirúrgic.