Estudià arts a Alcalá, on fou deixeble de Nebrija, i teologia a París. Tornà a València i s’hi doctorà en teologia. Fou protegit pel duc de Gandia, Joan de Borja, del qual era alhora mestre. Catedràtic de filosofia a la Universitat de València (1515-23), hi promogué activament la renovació dels mètodes d’ensenyament. Era amic i corresponsal de Lluís Vives. Deixà inèdites diverses anotacions i diversos comentaris, a la manera de Budé, Poliziano i Barbaro, a obres de Sèneca, de Plini, de Valeri Màxim i d’altres. Llegà la seva biblioteca i una col·lecció important de medalles i monedes antigues al seu deixeble Honorat Joan.