Fill gran del tinent coronel Domènec de Llinars i de Carreres, ciutadà honrat de Barcelona. El 1821 adreçà al batlle de Barcelona, Josep Marià de Cabanes, una Contestación ingenua..., en la qual li preguntava quines mesures havia pres contra l’epidèmia barcelonina de febre groga. El 1841 fou elegit membre de la Diputació de Barcelona, i presidí la Junta Suprema de Vigilància, que s’oposà a Espartero. Davant l’arribada de les forces del general Van Halen, hagué d’exiliar-se a Marsella. Era tinent coronel d’artilleria. Fou diputat a corts per Barcelona el 1842.