Vida i obra
Canonge de la catedral de Tortosa i després de València, la seva vida intel·lectual estigué marcada per la influència del seu germà Gregori, amb qui treballà en el camp de l’erudició i de la història.
Estudià les primeres lletres a València i ingressà a la universitat, on tingué com a mestres a J.J. Lorga –en l’assignatura de llatí– i J.B. Berní –en la de filosofia antitomista–. Abandonà els estudis el 1733 per acompanyar el seu germà Gregori a la cort, ja que acabava de ser nomenat bibliotecari reial. A Madrid, estudià francès i començà a llegir llibres d’història amb anotacions. L’amistat amb Andrés Ignacio Orbe, nebot de l’inquisidor general, Andrés Orbe, li possibilità establir unes relacions personals que superaren el simple compliment. Seguint el costum de l’època, rebé la tonsura clerical i una renda sobre la mitra d’Oriola, proporcionada pel confessor de Felip V, el jesuïta G. Clarke. Abandonà Madrid l’any 1739, quan el seu germà renuncià el càrrec de bibliotecari reial, i es retirà a Oliva, on inicià la redacció d’un seguit de treballs històrics sota la direcció de Gregori.
Membre de l’Acadèmia Valenciana, fundada el 1742, pronuncià el discurs anual, corresponent a l’any 1747, amb el títol Oración a la Divina Sabiduría, imprès per Antonio Bordazar. Hi ha diversos testimonis del sistema de treball que, amb gran generositat, comunicà als seus interlocutors. El primer beneficiat amb les notes de Joan Antoni fou l’historiador Vicent Ximeno, autor de l’obra Escritores del reyno de Valencia (1747-49), a qui oferí nombroses notes i notícies per a l’elaboració de la seva coneguda biblioteca valenciana i, alguns anys més tard, feu el mateix amb Francesc Cerdá i Rico.
Molt més coneguda és la seva aportació a l’España sagrada, del P. Enrique Flórez. L’agustí, que observà la dificultat de l’obra empresa, consultà a Gregori Maians sobre la División de obispados atribuida al rey Wamba, i l’erudit li envià el treball de Joan Antoni, que Flórez aprofità amb gran utilitat, tot i que no sempre cità l’origen de les seves notícies. Així doncs, la paternitat de la teoria sobre la falsedat de la División, exposada en l’España sagrada, cal atribuir-la als germans Maians: Gregori fou el pare de la idea i Joan Antoni fou el redactor del treball que aprofità Flórez. Cal dir, també, que Joan Antoni col·laborà directament en la tasca literària del seu germà: còpia de documents i recerca de les fonts històriques i, sobretot, en els treballs regalistes a favor del govern.
En la seva carrera eclesiàstica aconseguí un benefici a Alarcón, facilitat pel pare Rávago, confessor de Ferran VI (1755) i, quan Gregori fou premiat amb el títol d’Alcalde de Casa i Corte (1766) i cregué gaudir de la confiança del Govern, intentà que es concedís a Joan Antoni una canongia a València. Per aquest motiu l’erudit organitzà els seus apunts i redactà Ilici, hoi la ciudad de Elche (1771), on demostrà el seu profund coneixement de les fonts literàries antigues, encara que no realitzà cap excavació arqueològica. Emprant els apunts que tenia, elaborà un estudi coherent i ordenat, tot i que les excavacions arqueològiques posteriors, que suposen un altre mètode històric, han superat les seves aportacions.
A més, seguint les directrius del fiscal Rodríguez Campomanes, traduí el Catecismo del jansenista francès François Fitz-James, bisbe de Soissons, que aparegué l’any 1771. Fins el 1773 no aconseguí l’ardiaconat de Culla, del bisbat de Tortosa. Finalment, amb el suport del ministre Roda, fou nomenat canonge de Tortosa (1773), i l’any següent, de València (1774). Amb tot, la desitjada tranquil·litat familiar no arribà. Les pugnes escolàstiques, tan arrelades a la Universitat de València, propiciaren el nomenament de Joan Antoni com a rector de l’Estudi General (1775-78), el qual, des del rectorat, procurà introduir els textos teològics de l’escola agustina, d’acord amb el general dels agustins, el P. Vázquez, i els plans d’estudi del Seminari de San Fulgencio de Múrcia. Però els tomistes, que tenien el poder municipal i el suport de Pérez Bayer des de la cort, no li ho perdonaren i li dificultaren molt el govern.
Acabada la seva etapa com a rector, centrà la seva activitat en la col·laboració amb el seu germà Gregori i, especialment, en la preparació d’Opera Omnia de Joan Lluís Vives (1782-90). Fou ell qui finalitzà la Vivis Vita i el veritable artífex dels treballs d’edició, seguint la idea i emprant els materials preparats pel seu germà. A més, edità un seguit d’obres literàries, que es conservaven a la biblioteca familiar, entre les quals sobresurten: El Pastor de Filida, de Gálvez de Montalvo (1792), i Egecución de políticas i brevedad de despachos, d’Álvarez Correa (1794).
Personalment contribuí amb dades a l’Ensayo de una biblioteca de Joan Sempere i a les Observations de Cabanilles contra Masson; bon coneixedor i entusiasta de l’antiga literatura catalana, feu aportacions substancioses sobre literatura catalanoprovençal a l’obra de Joan Andrés, alhora que va mantenir correspondència sobre llengua i literatura valencianes amb Josep de Vega; redactà unes notes sobre autors catalans medievals on corregia, no sempre amb encert, informacions aparegudes a la Colección de poesías castellanas anteriores al s. XV de Tomás Sánchez (1779). Redactà diversos assaigs d’història i apunts literaris i lingüístics (com un Diccionario valenciano-castellano), la major part dels quals es conserven manuscrits en arxius valencians.
La seva abundant correspondència i els seus manuscrits es conserven als arxius valencians (Fons Serrano Morales de l’Ajuntament de València i Col·legi de Corpus Christi) i a la Biblioteca Nacional de Madrid.
Bibliografia
- Alemany Peiró, A. (1994): Juan Antonio Mayans y Siscar (1718-1801). Esplendor y crisis de la Ilustración valenciana. València, Ajuntament d’Oliva.
- Alemany Peiró, A. (1999): “Aportaciones de Juan Antonio Mayans a la obra literaria del abate Juan Andrés”, dins Mestre, A. (coord.): Actas del Congreso Internacional sobre Gregorio Mayans. València, Ajuntament d’Oliva, p. 405-428.
- Alemany Peiró, A. (ed.) (2000): Mayans y Siscar, G.: Epistolario. XVII. Cartas literarias. Correspondencia de los hermanos Mayans con los hermanos Andrés, F. Cerdá y Rico, Juan Bta. Muñoz y José Vega Sentmenat. Oliva / València, Ajuntament d’Oliva / Diputació de València / Generalitat Valenciana.