Format a Barcelona (Escola Massana), hi feu exposicions individuals (1946, 1951, 1955) i participà en els Salons d’Octubre (1949, 1950). Viatjà, pensionat, a París, on també exposà el 1953. El 1955 s’establí a Colòmbia (on, el 1970, n’adquirí la nacionalitat). Ha estat professor a l’escola de belles arts de la Universidad de los Andes.
Realitzà sèries pictòriques amb títols com El Escorial (1961) o Los Felipe IV (1965), d’intenció crítica. Des del 1970 es dedicà, preferentment, al gravat, i creà sèries d’obres d’una gran correcció formal i tècnica en què revela un món turmentat i angoixant influït per Velázquez, Goya i l’expressionisme: Retrato de un desconocido (1971), El delirio de las monjas muertas (1974), Los castigos (1978) o La Tauromaquia (1981). A mitjan anys vuitanta retornà a la pintura amb sèries com Montañas (1989), Ciudades perdidas (1991), Tierra de nadie (1993), La lógica del trópico (1997), etc.
En 1983-87 fou cònsol general de Colòmbia a Barcelona. Signava Joan Antoni Roda i Antonio Roda.