Vida i obra
De família originària de Gènova, estudià arts i teologia a la Universitat de València. Vinculat a les classes dirigents civils i eclesiàstiques de València i sobretot a la casa dels comtes d’Oliva, estigué al servei de Serafí de Centelles, fou preceptor del seu fill, Francesc Gilabert de Centelles, exercí de predicador dels vassalls moriscs de la Vall d’Aiora, i la seva obra fou publicada a expenses de Francesc Gilabert, deixeble seu.
Personalment dividit en les convulsions de les Germanies de València (1519-23), es decantà finalment pel partit aristocràtic, mantenint la fidelitat a la noblesa i a les autoritats eclesiàstiques de València. En aquest sentit, compongué diverses Apologiae en vers, amb llargs comentaris en prosa, en lloança del lloctinent i dels nobles valencians implicats en el conflicte; escrites vers el 1521, no foren publicades fins el 1543 i constitueixen una de les primeres relacions històriques d’aquesta convulsió social. Al llarg de la seva vida dedicà diversos panegírics als estaments dirigents valencians: Serafí de Centelles, el duc de Gandia, el duc de Calàbria, Ferran d’Aragó, Mencía de Mendoza, entre d’altres. Saludà l’arribada de Tomás de Villanueva a la seu valenciana amb una Elegia in mala nostra temporum (1545) en metre dactílic.
La seva obra literària és majoritàriament religiosa i en llatí, aplegada en un voluminós còdex intitulat Panthalia, en vers i amb llargs escolis erudits; que pretén ser una summa teològica sobre la Trinitat, la creació del món, la vida i passió de Jesucrist, els àngels, patriarques i profetes, els sants apòstols i màrtirs. D’aquest còdex manuscrit se’n publicaren algunes parts: un extens Apologeticon panegyricon (1550), en defensa de sant Jeroni enfront de les crítiques d’Erasme, i tres obres breus: una interessant Egloga in natiuitate Christi (1527), que havia estat representada davant el duc de Calàbria, i dues altres sobre l’assumpció de Maria i sobre el martiri de sant Julià i santa Basilissa, respectivament. Condicionat pels destinataris, publicà en català dos opuscles: La vida de sant Julià i de santa Basilissa en cobles ( ~1528), seguint els cànons de la tradició de poesia religiosa de certamen, i una Vida dels gloriosos màrtirs sant Abdon i Senén e de sant Ponç (1542), en prosa artitzada, que inclou interessants reflexions sobre el gènere històric i de rebuig de la ficció, en la línia de J.L. Vives.
El seu cognom figura en les obres llatines en la forma d’Agnesius, en les catalanes, d’Agnes.
Bibliografia
- Alonso Asenjo, J. (1996): “Optimates laetificare: La Egloga in Nativitate Christi de Joan Baptista Anyés o Agnesio”. Criticón, 66/67, p. 307-368.
- Cahner, M. (ed.) (1987): Anyes, J. B.: Obra catalana. Barcelona, Curial.
- Duran i Mateu, M. (ed.) (2001): Anyes, J. B.: Obra profana. Apologies, València 1545. Barcelona, UNED / RABLB.
- Hijarrubia Lodares, G. (1949): El códice Panthalia del venerable Juan B. Agnesio. València.
- Llin Cháfer, A. (1992): Juan Bautista Agnesio. Apóstol de la Valencia renacentista. València.