Es doctorà en arts (1637) i teologia (1640) a la Universitat de València, on professà tres cursos de filosofia (1642-44) i el seu antitomisme formà escola. Familiar de l’arquebisbe Pedro de Urbina, fou ardiaca de Morvedre a la seu de València (1652) i jutge del Sant Ofici. Acompanyà aquest arquebisbe en ésser transferit a la seu de Sevilla, i hi restà cinc anys com a catedràtic de teologia. Fou un defensor del dogma concepcionista, sobre el qual publicà diversos tractats. Predicador famós, publicà molts dels seus sermons, tots en castellà menys el predicat el dia de sant Vicent del 1667: Ramellet del bateig del Fill i Fillol de València (1667). En l’exordi que el precedeix féu l’apologia de la llengua catalana —que ell anomena valenciana, tot afirmant que és parlada fins a Provença—, i oposà la dolça fonètica dels valencians al “margall” dels catalans del Principat, afirmació que esdevingué tòpica durant segles.