Joan Baptista Bertran i Duran

(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1911 — Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1985)

Poeta.

Jesuïta. Començà a escriure poesia en català (1925-35) i retornà a aquesta llengua en un exercici de retrospecció personal amb les proses Del meu poble, encara (1982). Ensenyà literatura castellana als col·legis de Gènova (1935-38), València (1943-59) i finalment Barcelona (1959-70), on col·laborà amb l’Acadèmia de la Llengua Catalana i diverses activitats del Fòrum Vergés.

Publicà diversos reculls de poesia, la majoria en llengua castellana: Arca de fe (1946), Del ángel y el ciprés (1950), Me canta el mar (1956), Me acercaré al fuego (1966), Ciudad, afán y cántico (1970), Del lienzo al verso (1973) i Més enllà dels ulls (1984).

Un grup d’amics li edità pòstumament el volum antològic Poesía (1989).

Bibliografia

  • Batllori, M. (1998): Corts, R.; Galtés, J. i Manent, A. (dir.): Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya. Barcelona, Generalitat de Catalunya / Claret, vol. I, p. 291-292.
  • Lamet, P.M. (1989): “Juan Bautista Bertrán: de la sensorial transparencia a la sensorial trascendencia” (Epíleg), dins Poesía. Barcelona, Ediciones 29, p. 295-318.
  • Manent, M. (1982): Llibres d’ara i antany. Barcelona, Edicions 62, p. 34-39.