Fou sacerdot i es destacà com a conreador de la llengua catalana, en la qual predicà a la catedral de Perpinyà. Feu conèixer, sobretot per mitjà de la Revue de l’Université Catholique de Lille, les obres de Ramon Llull i de Jacint Verdaguer, del qual traduí al francès en prosa Canigó (1908), Flors de Maria, Al Cel i Idil·lis i cants místics.
Participà en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana i col·laborà amb més de dues mil fitxes lexicogràfiques en el diccionari emprès per Antoni M. Alcover.