Fou catedràtic de teologia a les Universitats de Lleida i de València. Fou provincial de l’orde a la corona catalanoaragonesa (1548). Assistí (1562) a la tercera fase del concili de Trento, on intervingué en tres congregacions generals, i predicà als pares conciliars l’advent del 1562. El sermó que hi pronuncià fou publicat a Bolonya (1563) amb el títol De quatuor extirpandarum omnium haeresum praecipuis remediis, i també a Lovaina (1567) i a París.