Instal·lat des de jove a l’Argentina, residí a Mendoza i San Juan. Ocupà alts càrrecs en una companyia d’importació. Col·laborà a la premsa, especialment amb treballs de crítica d’art; tingué contacte amb el pintor Ramon Subirats. El 1933 s’instal·là definitivament a Xile. Juntament amb el seu germà Salvador Domènech i amb Manuel Garriga i Parès, creà una indústria vitivinícola, la Sociedad Vinícola Domènech y Cía. Ltda. Estigué vinculat a una penya d’artistes xilens i catalans, entre els quals cal esmentar el compositor i pianista Eduard Estradé. Fou president del Centre Català de Valparaíso (1937-38), des del qual promogué intercanvis culturals amb Catalunya. El 1950 s’instal·là definitivament a Viña del Mar. Publicà Poemes de joventut (1944), Poemas humanos (1937) i Relatos de mi pueblo (1967).