Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona (1807), participà en la Guerra del Francès en qualitat de facultatiu i a partir del 1820 s’incorporà a la Universitat de Barcelona, on ensenyà fins el 1863.
Fou membre de l’Acadèmia de Medicina i president de la comissió de mineria de la Societat Econòmica d’Amics del País.
Entre les seves obres cal destacar Instruccions generals sobre'l modo de preservarse del còlera morbo epidèmich ab indicacions acerca de son mètodo curatiu (1834), Arte de recetar y formulario práctico conformes a las lecciones públicas dadas en el Real Colegio de Medicina y Cirugía de Barcelona (1835), Breve reseila del origen, progresos y estado actual de la materia médica (1846) i Apuntes sobre la terapéutica general (1858).