Jesuïta (1726), fou professor a Gandia, on conegué Gregori Maians, amb el qual mantingué una relació epistolar. També fou professor de teologia a Girona. Passà a Itàlia (Gènova i Roma) ja abans que els jesuïtes fossin expulsats d’Espanya. Mantingué relacions amb Finestres. És autor de Theologia dogmatico-scholastica (Roma 1767-77), obra enciclopèdica de la qual publicà sis volums i deixà, en morir, els materials per acabar-la i que intenta d’agermanar la teologia positiva amb l’escolàstica tomista, vivificant-les amb la crítica. És autor també de Scholastica vindicata (Gènova 1766).