Fou catedràtic de llatí, humanitats i dret a la Universitat de Cervera, i secretari d’aquesta Universitat del 1832 al 1836, que fou destituït per les seves idees carlines. El 1840 passà a residir a França. Hi publicà diversos diccionaris de traducció del francès al castellà, El español enseñado por la práctica, un compendi de geografia, etc. Dirigí també l’obra Memoria de los virreyes del Perú.