Format com a escolà de la catedral de Barcelona, a dotze anys començà a estudiar composició, orgue i piano. Més tard ingressà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble de Felip Pedrell i Enric Morera. Ben aviat sobresortí com a compositor. Fou director de diferents bandes musicals, com la dels Mossos d’Esquadra (1928-31), i de la temporada de Teatre Líric Català al Teatre Tívoli barceloní, on estrenà l’òpera Joan de Serrallonga. Escriví obres escèniques (Donzella que va a la guerra, 1906; El foc de Sant Joan, 1907) i sarsueles, de les quals destaca Por una mujer (1922). Interessat també per la música religiosa, escriví una gran quantitat d’obres d’aquest gènere, totes elles dins l’anomenat moviment cecilianista. Fou organista del Palau Nacional de Barcelona a partir del 1929. Durant els anys trenta oferí nombrosos concerts d’orgue, instrument amb el qual era un gran improvisador. Dirigí l’Escola Municipal de Música de Granollers i l’Escola Municipal de Música de Barcelona (1940-45). Com a pedagog, cal destacar la seva col·laboració amb F. Alfonso i J. Zamacois en la creació del Método graduado de solfeo ’LAZ'. És autor també de Teoria de la música (1919-22).