Vida i obra
Es llicencià a Roma amb Carles Cardó i després es doctorà en filosofia i teologia també a Roma. Fou nomenat canonge de Tortosa (1918). Professor als seminaris de Tortosa (fins el 1921) i de Castelló de la Plana (fins el 1962), defensà l’ús de la llengua catalana a la diòcesi, cosa que li valgué l’hostilitat de tres bisbes, que el tingueren a l’ostracisme.
Figura independent, rebutjà un lloc en una candidatura de la Lliga durant la República. Detingut en 1936-39, fou alliberat a causa del seu prestigi entre l’esquerra. Participà en el culte clandestí.
Entre el 1929 i el 1936 publicà diversos treballs filosòfics en revistes com Criterion, La Paraula Cristiana, El Bon Pastor, Analecta Sacra Tarraconensia i Perseverància. Teòleg escolàstic obert, de vegades polèmic, publicà nombroses obres de filosofia i teologia, entre les quals sobresurten els cinc volums de Thelogumena (1946-57), El pensament i la imatge (1935), El talent (1936, 1948), Meditaciones marianas en las ergástulas del SIM (1942), L’agonia de Jesús (1949), Per la pietat mariana (1954), La vida que passa (1955), Més enllà de la mort (1957), La teologia d’Unamuno (1960), Apologètica cristiana (1962), Per una nova teologia? (1966), La crisi teològica (1971) o Notes de teologia eucarística (1974).
Realitzà també diversos estudis històrics: Sant Vicent Ferrer a Casp i a Perpinyà (1962), Notes d’història de Gandesa (1962) o La Fontcalda. Notes històriques, folklòriques, teològiques i líriques (1974). El 1965 (1983, 2a ed. ampliada) publicà Les meves confessions, un volum de memòries que constitueix una autèntica declaració de principis i en el qual inclou també diversos poemes religiosos de creació pròpia. Fou membre corresponent de l’Institut d'Estudis Catalans (1974).
Bibliografia
- Diversos autors (1979): Miscel·lània Manyà. Tortosa / València, Dertosa / L’Estel Edicions.
- Mayor, F. (1983): “Pròleg”, dins Manyà, J. B.: Les meves confessions. Barcelona, PAM, p. 7-18.
- Moreso i Mateos, J.J. (1985): Mossèn Manyà: la llibertat d’un exili. Tortosa, Dertosa.
- Puigjaner, J.M. (2004): “El Dr. Manyà: polemista, progressista, catalanista”. Revista de Catalunya, 191, p. 9-20.