Es doctorà en medicina a la Universitat de València (1657), d’on fou catedràtic de curs o de teòrica (1657), de grec (1658), d’aforismes (1666) i de teoria (1673). Deixà l’ensenyament en ésser nomenat regent de diputat de la generalitat (1677-80). El 1678 publicà, a Lió, el manual de medicina Hippocraticae et Galenicae doctrinae de febrium putridarum in principiis per purgationem et sanguinis missionem curatione, dins la línia més tradicional, i a Saragossa Teatro de la verdad y claro manifiesto del conocimiento de las enfermedades de la ciudad de Orihuela del año 1678.