Estudià filosofia i lletres i medicina, i fou metge de la seva vila natal.
Publicà Ecos del alma (1890), Armonías marianas (1883), La tradición y la vida de los pueblos i El genio de la ciencia (1888), reflex de la seva profunda fe religiosa. És autor d’alguns drames (La estrella de la Rábida, La Pilarica) i de l’assaig La novela moderna, contra la novel·la naturalista.
Obtingué la flor natural als Jocs Florals de Lo Rat Penat (1895), per L’arpa llemosina, i deixà alguns sainets inèdits.
Bibliografia
- Ferrer, E. (1981): “Contribució a l’estudi de la ideologia de la Renaixença. Joan Baptista Pastor i Aicart i el debat sobre el Naturalisme”. Cairell, 7, p. 43-52.