Estudià, a València, teologia i dret canònic. El 1559 era professor d’hebreu a la universitat valenciana. El 1566 es traslladà a Madrid, on l’inquisidor general i bisbe de Conca Gaspar de Quiroga li encarregà l’estudi i revisió dels concilis de Toledo. Quiroga, ja arquebisbe de Toledo, i el papa el recompensaren amb una canongia a Toledo i, el 1582, aquell el designà com a secretari del concili provincial de Toledo. Bisbe de Sogorb (1591-97), celebrà un sínode i procurà la conversió dels moriscs (De sarracenis neophytis, Sobre la reformación de los moriscos en el reino de Valencia). Publicà uns Rudimenta linguae hebraicae (1559) i deixà inèdits un Comentario de las cosas memorables que en Europa han acaecido en tiempo del rey Católico y del emperador Carlos V y del rey Felipe II, un arbre genealògic dels Borja i transcriví antics cronicons, actes de martiris, butlles, i fou el primer a posar en dubte l’autenticitat dels cronicons de Dextre i Màxim.