De família modesta. Es doctorà en teologia a la Universitat de València el 1546, de la qual fou catedràtic de filosofia (1547-53; 1558) i de retòrica (1567). Autor de Dialogus de morte Christi domini ac servatoris nostri (1566). Gil Polo, en la seva Diana enamorada, el considerà com a poeta, però res no n'ha estat conservat.