Joan Baptista Roca i Caball

(Barcelona, 1898 — Barcelona, 1976)

Joan Baptista Roca i Caball

© Fototeca.cat

Advocat i polític.

De jove milità en el tradicionalisme, en la seva branca més catalanista i democràtica, i fou secretari de redacció d' El Correo Catalán . Participà en la Conferència Nacional Catalana del 1922. Durant la Dictadura fou empresonat i traslladat a Madrid per pocs dies. Col·laborà en l’Acció Social Popular i s’especialitzà en qüestions penitenciàries. Fou vicepresident de la Joventut Tradicionalista. Davant la prohibició dels dirigents tradicionalistes de participar en la campanya per l’Estatut, deixà el partit i fundà amb altres companys la Unió Democràtica de Catalunya (1931). En fou membre del comitè de govern i candidat per Barcelona en les eleccions per al Parlament de la República del 1933. Iniciada la guerra civil, fou detingut (agost-setembre). Pel desembre s’exilià a França i pel febrer del 1937 hi constituí, juntament amb Alfredo Mendizábal, el comitè per la pau civil i religiosa a Espanya. Contribuí, des del desembre del 1937, a la publicació del butlletí La Paix Civile , òrgan d’aquell comitè, i a l’acolliment a França dels refugiats de la guerra. Havent retornat de França el 1942, no pogué instal·lar-se a Barcelona fins el 1946. Col·laborà a l’organització clandestina del seu partit i sofrí una breu detenció el 1952.