Vida i obra
Feu cursos de medicina i de lletres. Inicialment formà part del grup del pare Francesc de Paula Vallet. El 1921 fou un dels fundadors de La Veu Gracienca; després formà part de l’equip que el 1929 endegà el diari El Matí, i finalment fou redactor de La Veu de Catalunya. Fou una persona molt propera als cercles d’influència de Francesc Cambó, cosa que li permeté treballar com a assessor de l’editorial Alpha i de la Fundació Bernat Metge, des d’on esmenà a fons algunes obres en vers fonamentals. El 1936, quan esclatà la guerra civil, es refugià a Itàlia, des d’on contribuí, dins un equip (Costa i Deu, Brunet, etc.), a divulgar la causa de Franco. Així, publicà a Milà, amb el pseudònim de Giovanni Meliana, l’opuscle Barcellona sotto l’incubo del terrore rosso (1938). De retorn al país, continuà vinculat a l’Editorial Alpha, dirigí la col·lecció “Clàssics de tot el Món” i fou professor del Conservatori de les Arts del Llibre. Corregí, per voluntat de l’autor, les memòries i les Meditacions —inèdites— de Francesc Cambó.
Humanista, conversador i conseller d’escriptors, publicà la cronologia de Maragall (1935), els idearis de Balmes (1939) i Cánovas del Castillo (1941), a més de l’antologia La actitud tradicional en Cataluña (Torras y Bages, Maragall y Cambó) (1961). Pòstumament aparegué l’opuscle Manuel Durán y Bas (1965), i, en edició privada, el volum Poesies de Joan B. Solervicens (1962), recull de nadales, eucarístiques i poemes de circumstàncies que denoten una gran formació cultural.
Bibliografia
- Amigó, L. (1969): Presències i evocacions. Barcelona, Selecta, p. 82-87.
- Manent, A. (1990): Semblances contra l’oblit. Retrats d’escriptors i de polítics. Barcelona, Destino, p. 175-190.
- Serrahima, M. (1976): Coneixences. Barcelona, PAM, p. 139-144.
- Tarín-Iglésias, J. (1965): “Introducció”, dins Solervicens, Juan Bautista: Manuel Duran y Bas. Barcelona, Ajuntament, p. 7-29.