Format com a pintor a Barcelona, on el 1950 obrí un estudi taller, aviat es decantà cap al gravat, i es convertí en un dels representants més destacats d’aquesta tècnica a Catalunya. L’any 1957 anà a París becat pel Cercle Maillol. Hi establí contacte amb el gravador català Lluís Bracons, amb qui obrí l’Atelier de Recherches Plastiques et Téchniques Calcographiques, de marcat caràcter experimental. Novament a Barcelona, treballà als obradors de l’editor Gustau Gili del 1966 al 1975, i a partir d’aquest any, en el seu propi taller. Intervingué en l’estampació d’obres dels artistes contemporanis més importants (Picasso, Miró, Tàpies, Villon, Fontana, Vasarely, etc.). Col·laborà sovint amb les edicions d’Aimé Maeght. Autor d’il·lustracions per a llibres de bibliòfil (Negre sobre negre, 1996), exposà a Catalunya i a l’estranger. L’any 2013, poc abans de morir, el museu de Montserrat li dedicà una retrospectiva titulada “Mediterrani”. L’any 2004 ingressà a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.