Joan Barril i Cuixart

(Barcelona, 20 de gener de 1952 — Barcelona, 13 de desembre de 2014)

Joan Barril

Periodista i escriptor.

Cursà estudis de filosofia a la Universitat de Barcelona. Treballà i col·laborà en diversos mitjans escrits, com El País, La Vanguardia, El Periódico (on, des del 1996 fou columnista regular), el setmanari El Món, del qual fou director en 1983-85, i Diari de Barcelona, on fou cap d’opinió. Fou també molt destacada la seva participació a la televisió i, sobretot, a la ràdio: col·laborà a les emissores Ràdio 4, COM Ràdio, en la qual conduí el programa R-pública del 2001 al 2005, i Catalunya Ràdio, on des d’aquest any fins a l’octubre del 2014 dirigí i conduí El Cafè de la República, continuació modificada del programa anterior, amb la col·laboració de Joan Oller. En televisió, presentà el programa Qwerty a Barcelona Televisió, i fou director i presentador de L’illa del tresor al Canal 33, amb Joan Ollé. En el vessant periodístic, guanyà el premi Ciutat de Barcelona en tres ocasions, per la sèrie Crònica sentimental de Catalunya (1984), pel recull d’articles Àlbum de cromos (1987) i pel programa R-pública de COM Ràdio (2005).

En la trajectòria literària, destacà com a novel·lista amb Un submarí a les estovalles (1988, premi Pere Quart de sàtira, adaptada el 1991 al cinema per Pere F. Iquino), Parada obligatòria (1998, premi Ramon Llull), Tots els ports es diuen Helena (1998, premi Ramon Muntaner i de la Crítica Serra d’Or de literatura infantil i juvenil), Certes mentides (2002, premi 23 d’abril), Gairebé una parella (2002) i Les terres promeses (2010, premi Sant Joan), amb els reculls de contes Ja ens trucarem i altres contes del diumenge (2003), 100 contes morals (2008) i 2001 contes corrents (2009), i els assaigs Condició de pare (1997), Bons propòsits (amb Joan Ollé, 2002), Sobre l’amor (2007), Sobre la distància. Catalunya - Espanya (2008), Lespai immens. Quaderns de Namíbia (2008, amb Vicenç Villatoro) i Sobre els plaers (2009). També és autor del text de reportatges il·lustrats Barcelona, la conquesta de l’espai: arquitectura (1980-1992) (1992, amb fotografies de Francesc Català-Roca), Aquell estiu del 92 (1994, amb fotografies de Paco Ontañón), Terrassa. Llibre d’hores (1998, amb fotografies de Paco Elvira) i Barcelona (2005, amb fotografies de Pere Vivas).