Fill de l’advocat i polític Albert Bastardas i Sampere. Catedràtic de filologia llatina medieval de la Universitat de Barcelona, centrà els seus treballs en l’estudi del llatí medieval hispànic. Fou cap de redacció del Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae (1960-85), col·laborador de l’Enciclopedia Lingüística Hispánica i autor de Particularidades sintácticas del latín medieval (1953). Edità els Usatges de Barcelona (1984).
Membre de l’IEC (1972), del qual fou vicepresident en 1983-86, i de l’Acadèmia de Bones Lletres (1977), fou també autor de La llengua catalana mil anys enrere (1995), Diàlegs sobre la meravellosa història dels nostres mots (1997; premi Manuel Sanchis Guarner 1996 i premi d’assaig de la Institució de les Lletres Catalanes 1997) i el recull d’articles Els camins del mar i altres estudis de llengua i literatura catalana (1998).
El 1991 rebé la Creu de Sant Jordi i el 1997 la medalla de l’IEC.